Durant la Guerra Civil, a causa de la precarietat de l'exercit republicà per tal de construir canons, calgué fondre algunes campanes d'esglésies i ermites. Els obusos eren bombes llançades des del bàndol nacional que tenien la seva resposta en l'artilleria republicana des dels búnquers que encara avui dia es poden veure escampats pel territori.
En quedar els campanars orfes de les seves campanes.l'enginy popular les va restablir aprofitant caps d'obús, suplint així la mancança amb un estri que, malgrat recordar l'horror bèlic, ajudava a comunicar-se amb els seus tocs... amb una sonoritat pro bona, malgrat la despersonalitsació sònica de l'instrument.
De tot plegat cal extreure'n una moralina; valorar el reciclatge partint de convertir les campanes originals en armament, per tornar a ser campanes o, si es vol explicar des d'un altre punt de vista, valorar com un altre element de signe religiós, fos destruït per fer armament i acabar esdevenint, el que era originalment: Una campana.
 |
| Ermita de Sant Bertomeu al Congost de Fraguerau - Ulldemolins - Priorat |
.jpg) |
| Ermita de Sant salvador - Margalef - Priorat |
.jpg) |
| Ermita de Sant Salvador - Margalef - Priorat |
 |
| Mare de Déu de la Vedrenya - La Noguera |
 |
| Sant Gil de Folquer - La Noguera |
En trobariem moltes d'aquestes campanes per Catalunya. Tant mateix posem les fotos d'aquestes del Priorat i La Noguera, com a mostra gràfica d'aquest extrany element bèlic-religiós de les nostres ermites i esglésies.
